Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
45
L'intellecte grec antic

i pensava que podia succeir ben bé que no sortís, ja fos per la voluntat propria, ja perquè algun altre ser sobrenatural l'aturés. Cada aparició de l'auba era, per ell, un miracle; cada posta de sol, la mort de l'astre; cada sortida, un nou naixement de les entranyes de sa mare la terra.

Llarg seria enumerar la serie de personificacions a que l drama eternal de la Naturalesa va donar lloc, am les seves corresponents llegendes: sols direm que a Grecia, desdels temps més primitius, aquestes van pendre forma humana, tant que varen donar assumptes, a mésde l'art dramatic, a l'esculptura i a l'estatuaria. Apol era l sol en quant ilumina la Creació i els homes; Dionissos era l sol en quant dóna vida a la Terra, la feconda, en fa sortir la vinya i els raims amb el vi, que es la seva propria sang; Hercul es el sol quan dóna força, el sol militant contra la forta nuvolada, contra ls monstres de l'aire. La Hidra que ell am la seva maça aixafa i que atravessa am les seves aurees fletxes, que són els seus raigs, es l'espessa boira. I així d'altres.

Edip... què es, doncs, Edip? Es una personificació del sol, encara asiatica, que, entrada a Grecia, va pendre còs, com