si fos una persona humana, i que més tard, perdut ja l sentit mitologic pera ls no iniciats en els misteris d'Eleusis, va donar lloc a l'historia del desgraciat rei de Tebes que Sofocles presenta en son drama.
Avançant els temps, el sol se quedà sol, brillant en el cel, i la llegenda començà a pendre vida sobre la terra.
Segons els primitius arians, el Sol, com hem dit, neix de la Terra i del Vespre. La Terra es la seva mare; el Vespre, gris del seu color negre i del blanc d'argent de les estrelles, es el seu pare; i el Sol, al matí, matà l seu pare, que desapareix, i s'alça tot rogenc de sang, amb els peus inflats encara del llarg camí que ha fet, embotornats del vapor de la mare Terra. Edip vol dir això: peus inflats.
I aquest Edip, es dir, el Sol, ilumina i salva la Terra, que es sa mare, i es casa amb ella, puix am sos ardents raigs la feconda i li fa produir les flors, els fruits, els aucells que canten en l'aire, els peixos que neden dins les aigües, i els demés animals que neixen en la terra.
Més aquest incest té l seu castic, i el Sol, al veure lo que ha fet, ell mateix sen va a l'exil de l'obscuritat, allí ont es son pare, am les ombres, sense ulls pera
