veure-hi, escampant la sang, que es la rojor dels nuvols, deixant sa mare com morta, a l'arribar la nit am les tenebres. I cada dia recomença l'eternal drama.
En el camí Edip va trobar l'Esfinx, i aquesta es la nuvolada misteriosa i enigmatica que li privava l pas; la seva veu, que sols els déus entenien, era l tro que rondina, veu incomprensible pera l'home, el qual devora amb el llamp quan no l'entén i no sab guardar-se d'ella.
Sofocles, al trobar la llegenda, asiatica d'origen, ja completament humanisada a Grecia, va posar-la magistralment sobre l'escena.
Aquest geni, a pesar de presentar-la baix la forma humana, li deixa tota la fatalitat asiatica, que no es més que la regularitat ineludible dels elements, soferta i acceptada am terror per l'home. El Sol no es lliure d'anar-sen o noanarsen a la posta, de restar més temps am la seva esposa la mare Terra. Comès el crim, fatalment té de fer-se cego, llençar la sang, perdre la llum i anar-sen a l'exil, al tramontar l'occidental montanya.
Eschyl, et dramaturg anterior a Sofocles, s'insobordinava contra ls déus, que
