Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
48
Pompeius Gener

ell creia fills de l'Asia barbre. Antic soldat de Marathon i Salamina, havem combatut els asiatics, en les taules del teatre combatia també les llurs personificacions supersticioses que treien la llibertat a l'home; i l'home que ell presentava era heroic, no abdicava mai, davant de la divinitat, son franc voler; i si ls déus el vencien, abans de caure protestava profetisant un dia la llur caiguda. Així Prometeu, tot lligat de cadenes, s'encara am Zeus i li prediu la seva mort, perquè tot passa, fins els déus.

Però Sofocles es un: esperit religiós tot impregnat de les tendencies d'Asia, encara que amb el cor d'atenià. Així, els seus homes acaten els déus, i els seus déus, al cap i la fi, tots fan justicia. Eschyl ensenyava la llibertat i l'heroisme; Sofocles, la pietat augusta.

Les grans liniacions de la llegenda d'Edip eren ja fixades quan Sofocles l'agafà pera transportar-la a l'escena. El marbre estava ja tallat, l'esboç llest: ell en va treure i baix relleu d'incomparable hermosura. L'obra mestra que n va sortir es grandiosa, per l'interès patetic que inspira, per l'ambient de solemnitat que l'ompla.