Vés al contingut

Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/322

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

carácter sobre tot punt maravellós. Habita, diuhen, les montanyes meridionals d' aquelles encontrades; y los que suposan haverlo vist li atribuheixen una llargaria de 250 pams y uns 25 pams d' amplaria, y afegeixen que va cobert d' ossos com si fos una cuyraça y arranca pins com brins de molça, y gira los rius á son gust, convertint los plans en llacunes. M. Fritz Müller, d' Itajahy, acaba de fer una notable comunicació al Zoologische Garten, dant compte de tot lo que ha pogut recullir relatiu á tant gegantina bestia; y apar que se inclina á creure que pot ser un peix monstruós del ordre dels Lepidosiren ò del dels Ceratodus. Altres autors lo creuhen un enorme descendent dels Glyptodontes.
2 Drago. «Tenía otrosí (Cádiz) un árbol llamado de Gerión, por causa que, cortado algún ramo, destilaba, como sangre, cierto licor, tanto más rojo cuanto más cerca á la raíz cortaban el ramo. Su corteza era como de pino, los ramos encorvados hacia á tierra, las hojas largas un codo y anchas cuatro dedos: y no había más de uno de estos árboles y otro que brotó adelante cuando el primero se secó.» MARIANA, cap. 15. Sant Isidoro parla també d' aqueix arbre en ses Etimologies. «Nascitur in ca (Cádiz) arbor similis palmæ, cujus jummi vitrum ceranium gemmam reddit.»
3 Anteu volgué batres ab Hèrcules; aqueix l' aterrá tres vegades, aixecantse l' altre sempre ab més delit al contacte de la Terra, sa mare. Diuhen que, havent Sertori fet obrir son sepulcre, hi trobá uns ossos descomunals.
4 Gorgones. Hesiodo les posa al cap d' allá del món, vora l' estatge de la nit.

CANT IX


I Ab lo nom vulgar de Boabab se coneixen los colossos de la vegetació, que 'ls botánichs anomenan Adansonia digitata. Los