negres tenen grandíssima veneració per tals arbres, en lo tronch dels quals, que arriba á mesurar una gruixaria tal que quinze homes ab los braços estesos no podrían enrondar, hi enterran los músichs y poetes, creyent que, tenint comunicació ab los genis, no deuhen ésser soterrats. Fins á la edat de vuytcens anys no paran los boababs sa creixença. De les cavitats que naturalment lo temps practica en lo seu tronch, n' hi há que podrían soplujar ò contenir fins duescentes quaranta persones.
2 Y'ls cims de les montanyes topant ab ses rabaces... Hesiodo, ab valents versos, descriu aqueixa formidable agressió dels Titans, fins que, ferits pe'l llamp, son rebatuts al infern en un lloch pestilent, situat en los derrers termes de la terra, d' ahont no hi há sortida, puix Neptú 'l rodejá ab un gran mur tancat ab portes de bronze.
3 Eliseu. Homer posava aqueixa mansió de la felicitat en los límits ponentins de la terra, mes ençá de la gran mar que la rodeja.
4 Conta Herrera en ses Dècadas que en son temps durava 'l recort d' una raça de gegants esterminats per lo cel, á causa de llur impietat, en lo mateix endret que conserva 'l nom de Pueblo-Quemado; á una catástrofe semblant se fa referencia en la antiga historia de les illes Canaries, assegurant que al cim del Teyde foren trobats òssos colossals, los que se suposa son deixalles d' hòmens que en segles remots s' havían rebelat contra Deu.
I Es Hèsper. En la provincia de Cádiz, vora 'l Guadalete, hi há la vila d' Espera, que té per armes un castell ab una estrella coronada d' aqueixa senzilla llegenda: «Soy Espera, tan antigua como cualquiera.» No molt lluny de Sant Lúcar de Barrameda hi hagué un temple dedicat á la Estrella del Alba.
