Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/324

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


2 A Finisterre. D' un article sobre les antigues tradicions de Galicia, publicat fa alguns anys en lo Museo Universal per don Ricart Puente, copiam lo següent, referent á aqueixa llegenda, verament maravellosa:
 «Los antichs, que adoravan al sol, havían determinat seguirlo de Llevant fins á Ponent. Caminaren desde les més llunyanes montanyes de Caldea, y arribaren á aqueixes costes, que foren per ells lo fi de la terra. Allí vegeren que no podían passar més avant derrera llur ídol estimat, que s' amagava sota les aygues del Oceá, y li erigiren una ara, que fou anomenada Ara Solis.»
 «La torre d' Hèrcules, de la Corunya, era un monument que recordava al mateix temps la historia d' un conquista y la d' uns amors.»
 «Galacte, fill d' Hèrcules, la havía feta vestir tant bon punt se ensenyorí d' aquell territori... Galicia prengué 'l nom del seu nou rey Galacte, y la Corunya d' una donzella de qui s' havía enamorat lo jove conquistador.»
3 Veurá náixer à Elcano. Carles primer li feu mercè, en premi del seu arriscat y gloriós viatge, de que usás quarters alusius á aqueix en son escut d' armes, posanthi per cimera un globo ab esta lletra: Primus me circumdedisti.
4 Zacinto. Veusaquí com esplica aqueix passatge lo senzillíssim Benter:
 «Viniendo Hércules á Sagunto ó Morviedro, quiso ver aquella población. Zacinto, caballero principal que lo seguía... poniéndose á dormir á la sombra de un árbol en la siesta, fué mordido de una culebra y murió. Hizo Hércules tanto dolor, que enterrándole á la punta del norte, do está Sagunto, sobre una torre alta por memoria, que se llama hoy torre de Hércules y tiene unas tablas de enebro. Queda hoy en un camino que va de Morviedro á Almenara, entre la marina y el camino real, una piedra muy grande, casi enterrada, y diz tiene la figura de culebra, y se dice camino de la culebra.»