Aquesta pàgina ha estat revisada.
| Pág. | |
S'encontran en alta mar un bastiment de Gènova y altre de Venecia i s' escometen en batalla. Sobrevé gran temporal, y un llamp encen lo polvorí d' un d' ells que, esberlantse, arrocega també l' altre al abisme. Soldats y mariners se 'n van á fons; sols ab prou feynes se salva un jove genovés que, abraçat ab un troç de pal, pot pendre terra. Un savi anciá que, retirat del món, vivia vora la mar, surt á rebre al náufrech; lo guía á un rústich altar de la Verge y tot seguit á sa balma, feta de branques y roca, ahont lo retorna. Dies aprés, veyent al mariner capficat mirant aquelles aygues, li conta llur antiga historia per distráurel del passat naufragi.
|
22 |
L' incendi dels Pirineus.—Exposició. Lo Teyde. Espanya naixent. La veu del abisme. Invocació al Deu de les venjances. Naix un gran foch entre Roses y Canigó, fent pastura de boscos y ramades. La maça de Roland. L' incendi abriga 'l Pirineu d'un cap al altre. Hèrcules s' hi acosta aprés de batre 'ls gegants de la Crau, y d' entre les flames trau á Pirene. Eixa diuli ser cap de brot de la niçaga de Túbal y reyna d' Espanya, tot just destronada per Gerió, qui per segarli mellor l' avantatge, veyentla fugir á la montanya, ha calat foch á ses boscuries. Pirene mor, y Alcides li alça un mausoleo de roques al extrem de la cordillera, allargantla fins á la mar. Regalims d' or y d' argent que dels ruhents cingles baixaren á les planes. Conflent y Portvendres. L' hèroe se 'n baixa cap á Montjuich, ahont s' em-
|
40 |
