Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/340

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Pág.
CANT SETE
Chor d' illes gregues.—Episodi: l' Estret de Gibraltar s' aixampla y la mar Interior hi deixa escolar més depressa ses aygues, deixant veure noves illes y terres. Desvetllament de Grecia. Delos. Les Cíclades. Les Equínades. Sicilia. Lesbos. La vall de Tempe. Renaixença. Apoteosis d' Hèrcules.
182




CANT VUYTE
L'enfonzament.—L' ayguat domina les altures, y 's lligan per sempre les ones de la mar del Nort ab les del Mitjdia, les del Occident ab les del Mediterrá. Hèrcules s' acosta al mur de Gades. Se deixa pendre á Hespèris de ses espatlles per Gerió, qui fa estimbar per damunt seu una gran roca. Resurt aquell de l' aygua y mata al traydor. Naix l' arbre drago y plora sanch vora 'l sepulcre. Hespèris, desde un cap de penya, pren tristíssim comiat de la terra que se 'n entra, y cau en fantasiós desvari. Alcides, al posar los peus en lo promontori, mata al gegant Anteu; y, fent arma de son cadavre, empayta y fa perdre la mena de les Harpíes, Gorgones y Estinfálides.
212




CANT NOVE
La torre dels Titans.—Mitj batuts per la maror, los Atlants s' enfilan á una serra, no somoguda encara per les ones. Desesperant d' arribar á Gades, provan, per fugir del diluvi, d' escalar lo cel. Quant n' está á tres dits la torre, feta d' esculls y troços de montanya, se 'ls aterra, y ab horrible imprecació rebaten contra Deu los bocins del enderrocat edifici. L' Exterminador atía contra ells los elements, y ab sa tallanta espasa acaba d' obrir l' abisme del Atlántich en la terra. S' hi enfonzan los Titans, y de llur sepulcre brota 'l
234