Pàgina:La Ballá de San Fransés (1868).djvu/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
si no te vosté atre empleo

de mes valor y mes fama,
de mes profit y mes honra,
de mes salero y mes grasia,
qu' anar hui reganchant novios,
y casi en llengua fòra
pera la sehua nevoda
l'amperatris de l'Habana!

Baoro. Vamos, á tú, sinse ducte,

t'está picant la tarántula!

María. Pot ser!
Baoro.   Yo ú crec que pòt ser!

Y en cuant á lo qu'has dit hara,
vaig á ferli una pregunta,
Só María... Llengua Blaba.
¿Te pareíx qu'está desént,
cuant estás pròp d'els sincuanta,
pintarte els cabells de negre   (Mohiment
y emblanquinarte la cara   de María.)
pa buscar babosos tèndres
qu'et gasten l'òr y la plata,
t'andongues y emperifolles
lo mateix qu'una chavala,
sent així qu'has fet morir
tres qu'han tengút la desgrasia
de casarse en tal peñora
digna de surró y albarda?
Sent axí qu'eres, paltròt,
mes vella que la guitarra?

María. Só... vellutér, no m'insulte,

que li puc tirar per cara...

Baoro. Tú á mí no'm pòts tirar rés,

yo si qu'afechiré salsa!...
Mòu la llengua, mòu la llengua,
comare de trés en ralla.

María. Vacha, qu'es vosté un tonéll;

secretari de la máma.

Baoro. Me figure qu'esta nit

t'arranque tota la calva.

María. Li ha mòrt la fám moltes vòltes

deixanli duros.