Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


13.Mes, quan haguí arribat d'una collada
 al peu, allà on aquella vall finia
 que omplert el cor m'havia de temença,
16.vaig mirà al cim, i viu-li les espatlles
 vestides ja amb els raigs d'aquell planeta
 que a tothom dret per tota via porta.
19.Una mica llavors la por vaig perdre
 que del cor en l'estany m'era durada
 la nit que jo passf tan ple d'angúnia.
22.I com aquell que, fora ja del pèlag,
 amb l'alè fatigós, des de la platja,
 es gira i guaita l'aigua perillosa;
25.així ei meu ànim, fugitiu encara,
 va girar-se endarrera per reveure
 el pas d'on mai sortí persona viva.
28.Quan reposat el cos haguí una estona,
 torní a trescar per la deserta costa,
 talment, que era el peu ferm sempre el de sota.