Vés al contingut

Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

49.i d'una lloba, que de les fams totes,
en sa magror, semblava agullonada,
i que ja féu a molts viure en misèria.
52.M'afeixugà fins a tal punt aquesta,
amb la paor que de sa vista eixia,
que perdí l'esperança de l'altesa.
55.I tal com és qui tresoreja amb ànsia
i el temps li arriba portador de pèrdues,
que en sa pensa sols té tristor i queixa;
58.així em deixava aquella inquieta bèstia,
que, a poc a poc, venint al meu encontre,
vers on s'apaga el sol recular feia'm.
61.Mentre jo avall esfereït fugia,
davant mos ulls vaig veure un aparèixer
que, per son llarg callar, semblava frèvol.
64.Aquest allà en el gran desert en veure,
—Tingues pietat de mi,—li cridí a l'acte—
sigues qui sigues, home ver o una ombra![1]


  1. 49e d'una lupa, che di tutte brame
    sembiava carca nella sua magrezza,
    e molte genti fe' già viver grame.
    52Questa mi porse tanto di gravezza
    con la paura che uscia di sua vista,
    ch'io perdei la speranza dell'altezza.
    55E quale è quei che volentieri acquista
    e giugne il tempo che perder lo face,
    che in tutti i suoi pensier piange e s'attrista;
    58tal mi fece la bestia senza pace,
    che, venendomi incontro, a poco a poco
    mi ripingeva là dove il sol tace.
    61Mentre ch'io ruinava in basso loco,
    dinanzi agli occhi mi si fu offerto
    chi per lungo silenzio parea fioco.
    64Quando vidi costui nel gran diserto,
    "Miserere di me," gridai a lui,
    "qual che tu sii, od ombra od uomo certo!"