67.—Home no sóc—digué;—però fui home,
i els meus pares, tots dos, lombards van ésser,
i Màntua d'un i altre fou la pàtria.
70.Nasquí sub Julio, mes ja cap als últims;
i sota el bon August vaig viure a Roma
en temps dels déus enganyadors i falsos.
73.Poeta fui, i cantí aquell justíssim
rebrot d'Anquises que vingué de Troia
després que fou cremada Ílion superba.
76.Mes, tu, com és que a tants d'enuigs retornes?
com és que al delitós mont no ascendeixes
que és de tot goig la causa i el principi?
79.—Doncs tu Virgili ets? la font aquella
que expandeix del parlar un riu tan ample?—
li responguí, amb la cara avergonyida.—
82.O dels altres poetes llum i honra!
Valga'm el gran amor i el llarg estudi
que m'han fet recercar la teva obra![1]
- ↑
67Risposemi: "Non uomo, uomo già fui;
e li parenti miei furon lombardi
mantovani per patria ambedui.
70Nacqui sub Julio, ancor che fosse tardi,
e vissi a Roma sotto il buon Augusto,
al tempo degli dei falsi e bugiardi.
73Poeta fui, e cantai di quel giusto
figliuol d'Anchise che venne da Troia,
poi che il superbo Iliòn fu combusto.
76Ma tu, perche ritorni a tanta noia?
perchè non sali il dilettoso monte
ch'è principio e cagion di tutta gioia?"
79"Or se' tu quel Virgilio e quella fonte
che spandi di parlar si largo fiume?"
risposi lui con vergognosa fronte.
82"O degli altri poeti onore e lume,
vagliami il lungo studio e il grande amore
che m'ha fatto cercar lo tuo volume.
