Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

85.El meu autor tu ets, i tu el meu mestre;
tu ets, tu sol, aquell de qui aprenia
el bell estil qui la meva honra ha feta.
88.Mira la bèstia que em fa fê endarrera!
Dóna'm ajut contra ella, famós savi,
car em fa tremolar venes i polsos!
91.—A tu et convé seguir una altra ruta—
em respongué, llagrimejar veient-me—
si vols eixir d'aquest indret salvatge;
94.que aquesta bèstia, de la qual t'exclames,
no vol que ningú passi per sa via;
mes tant li ho impedeix, que, irada, occeix-lo.
97.Tan malvada i cruel és de natura,
que mai veu sa avidesa satisfeta,
i, aprés del past, té major fam encara.
100.Són molts els animals amb què s'ajunta,
i més seran encar, fins que la faci
morî el Llebrê, en venir, entre tortures.[1]


  1. 85Tu se' lo mio maestro e il mio autore;
    tu se' solo colui da cui io tolsi
    lo bello stile che m'ha fatto onore.
    88Vedi la bestia per cui io mi volsi!
    Aiutami da lei, famoso saggio,
    ch'ella mi fa tremar le vene e i polsi!"
    91"A te convien tenere altro viaggio,"
    rispose, poi che lagrimar mi vide,
    "se vuoi campar d'esto loco selvaggio;
    94chè questa bestia, per la qual tu gride,
    non lascia altrui passar per la sua via,
    ma tanto lo impedisce, che l'uccide;
    97ed ha natura sì malvagia e ria,
    che mai non empie la bramosa voglia,
    e dopo il pasto ha più fame che pria.
    100Molti son gli animali a cui si ammoglia,
    e più saranno ancora, infin che il Veltro
    verrà, che la farà morir con doglia.