31.L'infernal bufarut, que mai no es lassa,
de revolada els esperits s'emmena,
i, amb capgirells i cops, turment els dóna.
34.Quan a la gola d'aquest torb arriben,
allà els gemecs, i els clams, i els dolls de llàgrimes;
de la virtut divina allà reneguen.
37.Entenguí que a tal mena de tortura
els pecadors carnals es condemnava
que a l'apetit la llur raó sotmeten.
40.I, com als estornells duen les ales,
en temps de fred, a vols molt llargs i espessos,
així, aquell vent, els esperits malignes,
43.d'ací, d'allà, i avall i amunt, batzega:
no els aconhorta mai cap esperança
ni de trobar repòs ni més lleu càstig.
46.I, com llurs xiscles van llançant les grues
i fent llarga renglera fenen l'aire,
vaig veure així venir, exhalant queixes,[1]
- ↑
31La bufera infernal, che mai non resta,
mena gli spirti con la sua rapina;
voltando e percotendo li molesta.
34Quando giungon davanti alla ruina,
quivi le strida, il compianto e il lamento;
bestemmian quivi la virtù divina.
37Intesi che a così fatto tormento
enno dannati i peccator carnali,
che la ragion sommettono al talento.
40E come gli stornei ne portan l'ali
nel freddo tempo, a schiera larga e piena,
così quel fiato gli spiriti mali:
43di qua, di là, di giù, di su li mena;
nulla speranza li conforta mai,
non che di posa, ma di minor pena.
46E come i gru van cantando lor lai,
facendo in aere di sè langa riga;
così vid'io venir, traendo guai,
