— Pero oncle, si jo...
— ¡Si sabesses — prosseguí Mossen Jaume sens fer esment de las interrupcions de la noya — quantas voltas després de lo d' en Felip ¡que Deu lo fassa bó! m' ha preocupat lo teu pervindre!... Perque 'ls casaments cada dia son més difícils... y á tú, jo 't conech prou pera sapiguer que no t' hauria satisfet un qualsevulla! ¡Y ab lo teu modo de pensar! ¡Y ab los teus gustos tan en desproporció ab lo teu dot!... Bé, ja sé lo que 'm vols dir — feu Mossen Jaume, que en mitj de sa entussiasta exaltació, interpretava com mellor li pareixia la expressió del rostre de la seua nevoda — vols dir que apesar de ta manera de ser, los diners no son lo que més te preocupa, ni lo que 't fassa balancejar per una cosa ni per altra... á mi tampoch. Pero quan se pot trobar tot reunit no es del cas lo llensarho per la finestra! Y vaja que á tú Nostre Senyor t' ho dona tot, perqué aquest senyor, aquest americano, fa ja cinch dias que m' ha fet parlar per tú; y avuy mateix tinch de tornarli la resposta. Jo no te 'n he perlat avans perqué primer que tot he volgut enterarme, y fins á sapiguer que era una bona persona m' he aguantat sens dinen res. Ara á tú 't toca conéixel y decidirte. Jo per la meua part n' estich contentíssim: crech que la teua mare desde 'l cel ha pregat per tú.
Més de duas voltas, durant la llarga esplicació de Mossen Jaume, la Montserrat havia volgut parlar y més de duas vegadas, sos ulls
