Tú ja saps que la teua mare no pogué deixarte més que 'ls tres mil duros que á la mort de la teua ávia, que al cel sía, li vaig donar de l' herencia de casa; y altres tres mil que jo 'n posseheixo y que si tú 't casas y fas un bon partit los deixaré als meus pobres, pero que te 'n faré usufructuaria mentres viscas, si 't quedas soltera. Total ¡sis mil duros! Y ¿qué es la renda que aixó 't pot donar? ¿Y si 'ls valors baixan? ¿Y si tenías la desgracia de quedarte imposibilitada? ¿Y si m' hi quedava jo y tenia de gastar pera mi d' aquesta pobresa? Y sobre tot, filla, alguna volta ¿hi has pensat detingudament en la horrorosa situació d' una persona sola?
Mira, jo vaig abrassar ab tot entussiasme la carrera religiosa, y mentres la teua ávia va viure y vaig estar ab ella jo era l' home més felís de la terra, pero quan vaig quedar sol, quan vaig venir sense ningú dels meus á aquesta rectoría, com has dit tú molt bé, gran y destartalada, jo no hauría volgut que s' haguessin acabat may las funcions de l' esglesia. Allá m' hi trobava á pleret, confortat, ditxós; pero en entrant aquí pareixía que tot me queya á sobre. Quan la teua mare me demaná per venir, me semblá que 'l cel se m' havia obert... Y si no hagués sigut per la pena que ella passava, lo que es per mi, després de ma primera Missa, no hauria pas tingut en ma vida una alegria més gran. ¡Y jo era capellá! ¡Y jo era un home! No, filla, no; lo que deyan los antichs, las noyas ó casadas ó monjas. ¡Al convent no s' hi está sol!
