nyoret havia marxat en companyia de dos amichs seus al extranger: havia sentit parlar de Londres y de Paris; no sabia en qual d' aquestas poblacions havia anat; si á en Biel l' interessava saberho facilment se podria preguntar al pares d' en Felip... Mes com l' escolá major havia rebut l' encárrech de fer las preguntes com á cosa seua y sense demostrar interés, no havia insistit... si las senyoras ho volian sapiguer ab més pormenors, tornaria á l' endemá á Barcelona per aclarirho del tot...
Verdaderament la tornada d' en Biel havia estat lo borralló de neu desfeta sobre una brasa ruhent. La Montserrat restá anoreada. Li semblá que ab una navaja fina, fina, li feyan á trossets com grans de blat, lo cor que sentia bategar ab inusitada farsa dins son pit. Més contra lo que era de témer, ni 's desmayá, ni digué una paraula, ni menos una llágrima aparegué en la brillant esfera de sos hermosos ulls blaus.
— ¡Plora! ¡plora! — li digué donya Teresa, quan després d' haverne enterat á Mossen Jaume, pujaren á son quarto de dormir. — Aquí estém solas y podém esplayar lo nostre disgust... Plora!
— ¡No puch!... ¡No 'n sé!— feu la Montserrat movent ab neguit sa rossa testa. — Tal volta demá... Quan m' en doni compte...
Y la noya Gil tardá temps y temps en donarse rahó d' aquella destralada, que en un moment acabava d' arrebassar del florit arbre
