Feya molts dias que donya Teresa no podia ja descansar al llit, y havia sigut precís posarla en una cadira de brassos voltada de coixins. La Montserrat y una antiga criada de la rectoría feya tres mesos que 's repartian la tasca de vetllarla, encara que las nits en que 's quedava la Munda, la Montserrat se feya un catre en la sala del mitj pera estar més aprop de la malalta. Una nit li semblá sentir soroll y apesar de que donya Teresa s' enfadava quan en las horas que li tocavan de repós entrava á véurela, sentint que 'l remor continuava, la Montserrat entrá soptadament al quarto trobant á la seua mare, que havent fet arrossegar la cadira de brassos en que seya fins davant de la antiga papelera de caoba, havia obert la tapa de dalt aguantantse penosament en lo respatller de la cadira.
— Pero mamá ¿perqué no 'm cridava á mi si volia alguna cosa? — esclamá un bon xich enfadada la Montserrat sens fer esment de la precipitació ab que donya Teresa tornava á tancar lo moble y á ficarse la clau á la butxaca de la bata. La noya se disposava á demanar esplicacions á la Munda, quan vegé á la seua mare, que sens dubte ab l' esfors que tingué de fer pera incorporarse, s' acabava de desmayar.
Passat lo primer trasbals y ja fora del quarto, la criada doná los seus descárrechs; ella no havia fet més que obehir á la seua mestressa, qui ab molta energia li havia manat que li posés la cadira de modo que pogués obrir la pa-
