ja me 'n rich de matrimonis que hajan viscut mellor que nosaltres!
En Felip, que desde sa entrada en la sala no havia parat d' esfullejar lo Brusi y que per las contraccions de sa fesomia y la mofeta rialla que més de duas voltas havia entre-obert sos llavis, deixava veure lo poch atractiva que li era la conversa, al sentir las darreras apreciacions del seu pare, s' aixecá sobtadament preguntant:
— ¿Y que no s' ha de dinar avuy?
— Tens rahó, noy. ¡Si ja es prop d' un quart de tres! — exclamá donya Francisqueta, aixecantse darrera seu y cridant: — ¡Pepa! ¡Ramona! ¿Qué feu per aquesta cuyna? ¿No he dit que haviam de dinar á las duas en punt? ¿No sabéu que havém de marxar en lo tren de las cinch?
En Felip se posá al costat de la seua mare y passantli carinyosament la má per la cintura, li digué á mitja veu:
— Vinguim á donar una mirada á la maleta que he portat de Biarritz, pera veure si hi tinch tot lo menester; perque jo me 'n vaig ab vostés á Larrua.
Donya Francisqueta se quedá com qui veu visions, en tant que don Joaquím, que per ésser al altre extrém del cuarto, no havia entés las paraulas del seu fill, pero que per la cara y actitut de la seua dona comprengué que passava quelcom d' extraordinari, preguntá:
— ¿Qué diu aquest?
En Felip, paregué que ab la veu del seu
