Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/221

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ni n' he vist ni n' he tractat de donas! Per mi en lo mon no hi han més que homes y dispeseras; es lo únich que he conegut... Sens dubte debia ésser per aixó que jo no he sapigut veurelas may ab los ulls que ell las veya... Encara que ho haig de confessar francament tres anys enrera, algunas voltas á forsa de sentirli los seus entussiasmes poétichs y religiosos, apesar de que esteriorment me 'n hi burlava, allá en lo fons de mon esperit, me feya bó d' escoltarlo; me semblava com si 'm sentís inundar l' aspresa de mon ésser ab una rosada que m' omplia de dolsor, de benestar... Allavoras jo no 'ls hi tenia odi á las donas; l' Arenas me las havia fet mirar com á uns sers superiors, als que mon carácter barroher, me privava d' atansar... Pero quan li agafá la bojería per aquesta noya, quan ja no tingué més que ulls per ella y paraulas per ella, y cor per ella y vaig comensar á véurel patir y desesperarse y engelosirse...

— Tú per no ésser menos que ell — interrumpí lo més mofeta de sos companys de taula — te 'n vares engelosir també...

— Mira, creu que més de duas vegadas m' ha assaltat aquest pensament; pero després quan vaig llegir en los diaris la primera nova de la pérdua del Santiago y quan vingué confirmada la seua mort, allavors, vaig convéncem de que l' ódi, la rábia que jo sentia per aquesta xicota, era 'l pressentiment de que ella havia de ser la seua mort, la seua des-