havia anat escoltant son desfogament. — ¡Gosar! ¡ser felis! procurarte companyia que t' estimi á la vellesa. Son molt naturals molt naturalíssimas aspiracions!
¡Pobre humanitat! Que may recordas que la terra no es lo cel, y que l' argila, com argila que es, la major part de las vegadas, s' esmicola... y 's descompon... y torna fanch... y llot y... ¡Vaja, prou filosofias! — feu de sobte don Pau, trencant lo fil de son apenas iniciat discurs, que sols havia comensat pera donar temps á sa imaginació, en fer la tasca de cercar la fórmula més apropósit pera tractar ab mellor acert ta malaltia d' esperit, que tenia enfront seu.
Lo Doctor Valls coneixia á la Montserrat de criatura, tenia plena convicció de lo cristianament que s' havia educat; quan quedá sola en lo mon y per lo mateix arribada l' hora de la pedra de toch, pera pesar los quilats de discreció de una dona, á las pocas assentadas, conegué que se las tenia d' heure ab un cap clar y un criteri discretissim, y tranquil per aquesta banda, una volta hagué complert á conciencia, ab lo que ell creya de sa obligació relativament á sos interessos, lo Doctor Valls, prou enfeynat en sas habituals ocupacions, no s' havia preocupat poch ni molt, en pendres lo treball de sondejar un esperit, que per altre part, fins á aquell instant s' havia mantingut reclós en si mateix. L'acomesa de la Montserrat, lo deixá donchs tan sorprés com preocupat de moment: sorprés, perqué la creya si no felissa,
