Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/244

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

resignada á sa sort; preocupat, perque li tenia un veritable afecte y en sa rectitut de conciencia, al véurela en aquell estat d' ánimo, s' acusá interiorment d' haver estat un amich adotsenat y negligent, y no l' apoyo moral y material, que Mossen Jaume tenia dret á esperar d' una amistat de tota la vida.

Més que per las paraulas, lo rostre de la noya Gil, li donava á compendre que 'l mal venia de lluny, que dins d' aquella dona de acer era precís que l' amargor vingués de fons, perque sobreixís per la superficie, y ab tants desitjos de esmenar lo que ell s' acusava de negligencia seua, com de retornar la serenitat á aquella ánima conturbada, agutsá son ingeni dins son fondo coneixement del cor humá, y formant en pochs moments son plan de campanya y prenent lo tó carinyós y persuassiu, que sols usava en lo confessionari quan tenia llagas per curar, ó dolors que esmortuhir, digué:

— Vaja, deixemnos de filosofías, que per ben trobadas que fossin tampoch te convencerian; y deixant de banda, que 'l qui no porti ab resignació la creu que Deu li destina en aqueixa vida, no sabrá pas lo jorn que mori, ab aquins mérits presentarse al cel, aném á plantejar alló de dos y dos fan quatre, que á la fí es lo més persuassiu perque es lo més clar.

¿Es á dir, que tu 't creus desgraciada y veus aixó que 'n diuhen felicitat en lo convent ó en lo matrimoni? Be. Be. ¡Vaja, aném per parts!... La claretat es una gran cosa.