Mira filla, lo primer, alló de tancarte en un convent, no cal, ni posarho en discussió. Jo no he aconsellat jamay l' estat monástich, més que á las ánimas verament enamoradas de son Deu; á aquellas que sols y esclusivament veuhen en Ell lo que tu veus per igual en oposada condició. No, no; Montserrat, tu no has nascut per monja: la felicitat en un conveni no li troba may, ni la que hi entra per conveniencia, ni la que li portan humanas decepcions. Gira aquest capitol, filla, no está escrit per tu y lo llegirias sens entendrel. Aquesta vegada lo teu bon criteri s' ha eclipsat... No hi pensis més ab aixó...
En quant á lo altre — continuá don Pau, passant la má per son cap sense cabells y dulcificant encara més lo tó de sa veu — ne parlarém més detingudament y tal vegada nos entendrém. ¡Oh! ¡aquest camí ja te altras sortidas! ¡En parlarém noya! ¡En parlarém! y molt será que no sápigas veure aixó del dos y dos fan quatre que 't deya. Tu ja no ets cap criatura y tens lo cap clar, molt clar. ¡Llástima de un tros de santiment y un altre tros d' exaltació de magí, que te l' enterboleix de tant en tant! Pero vaja, ets una dona que pensas, y aixó ja es alguna cosa. Tant es aixís, que si no fos la por que'm fá la teua imaginació, no tindriam de enrahonar gayre. Encara tens solter á en Corominas, lo fabricant de panyos que 'm parlá are fá tres ó quatre anys pera casarse ab tú. ¿Perqué no 'l volgueres? ¡A fé que mellor partit no 'l podias somniar, ni á vint anys!
