ginas plens de flors, que haurian de portarte á una vellesa rodejada d' un marit bó, de fills com cal y nets com angelets: perque si no es aixís, la cosa ja no es tant de color de rosa ¿veritat? Y per lo mateix, com una cosa son paraulas y un' altra lo dos y dos quatre, que t' he dit, tu mateixa vas á treure comptes; no escoltant lo que jo 't diga, si no responent á lo qué vaig á preguntarte.
La teua avia Villadó, se va casar joveneta; trobá bon marit, bona posició social, que ja es molt trobar, y tingué ¿quants fills? Fes memoria, la teua mare devia haverten parlat moltas vegadas. ¡Vaja recorda! ¿quants?
— Set — contestá láconicament la Montserrat.
— ¡Set! Donchs de set, qui 'n treu dos, en Jaume y la teua mare, quedan per cinch los morts. Cinch punyidas, que jo no he estat may mare — digué don Pau fenthi una mitja rialla — pero he tingut ocasió de veure, que son punyidas que van á fondo, molt á fondo!...
Es á dir: á la vellesa, cinch fills y 'l marit morts, y grans pérduas dé fortuna... pero quedavan los dos petits y dos que valian per quatre, per sa bondat y sas bonas qualitats... Aixó ja es alguna cosa: pero aném liquidant... En los darrers anys de sa vida, y per lo tant en la seua senectut, ¿ahont eran aquestos fills que havian de ferli aquesta companyía, que ab gran rahó tant t' enamora? Vaja ¡fes memoria! Vejém si jo t'ajudo. En Jaume navegant for-
