sosament á causa de sa falta de salut... La teua mare á Madrit. ¿No es veritat?
La noya Gil, mogué afirmativament lo cap y don Pau continuá:— Resultat de la primera suma: que si Deu te deixa arrivar fins á aquesta vellesa que tems, tan desgraciada com ara — y 'l doctor Valls acentuá la paraula desgraciada — te trobarás d' igual manera que 's va trobar la teua ávia, esceptuant las penas de la mort del marit, dels fills, de las obligacions, de tots los neguits en fí, que son inherents á la esposa y á la mare de familia... Y com la pobre de la teua mare, no trobá tampoch en l' estat del matrimoni, aquesta felicitat que tu creus veure en lo mon que 't rodeja, y aixó podria semblar un trist heretatje, vinclat en la teua familia, eiximnos del rotllo y mirém defora.
Tu coneixes á la senyora Castells ¿veritat? Fa molts anys que sos cabells ostentan ja la blancor de la neu y molts anys que apoyantse en lo bras d' una cambrera, á causa d' una cama trencada, la veig assiduament á la Catedral. ¿Es soltera, aquesta bona senyora?
La Montserrat torná á baixar lo cap sense respondre.
— Feste cárrech que jo no la conech á aquesta persona y contesta á lo que 't pregunto — feu don Pau sens deixar son accent afectuós, pero donantli un cert tó d' autoritat.
— Es viuda: — respongué la Montserrat.
— Y ¿no te fills?
— No senyor: Diu que havia tingut duas
