Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/250

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

contra de la voluntat dels pares, s' havia embarcat pera la República Argentina, després d' haberlo plorat sense consol, mesos y anys, un dia, sense preparació de cap mena, ab ses propis ulls, llegí en una correspondencia del Brusi, que acabava de morir escuarterat, en una de las revoltas d' aquells llunyans paíssos? ¿Creus tu, que totas las atencions del meu pare, que era un sant home, y tot l' amor dels fills que li quedaren, pogueren en sa vellesa, serli compensació pe 'l dolor d' aquella espasa, que sols li arrenca la mort? Y ¿creus tu, que en aqueixa vall de llágrimas ahont nian dolors d'aqueixa magnitut, tens dret á creuret desgraciada pe 'l sentiment de la teua soletat, de la teua buydor?

La noya Gil abaixá 'l cap confosa devant d' aquella lógica que ab investigadora destresa, havia anat fentli caure, una per una las garlandas de flors ab que la seua fantasia havia adornat lo mon que s' agitava entorn seu, pareixentli que un nou aplech d' ideas oblidadas ó desconegudas per ella, anavan obrintse lloch per entre mitj del pensament de sa soletat; d' aquell pensament que ab inquebrantable tossudesa, havia anat amparantse de son cor y de son cervell, no deixanthi lloch més que pera veure en mitj de la negrura, de la buydor que la rodejava, l' escletxa exuberant de llum del mon estern, sobreixint d' animació, d' alegria, de felicitat... Pero 'l doctor Valls ab son coneixement de la vida, ab sa experiencia del cor humá, cercant ab docta discreció las tintas més negras, acabava de ferli escorcollar per ella