mateixa, la falsa consistencia dels raigs de llum, que ab tal vivor l' enlluhernavan. Verament sos ulls no hi havian vist bé, y son cor havia participat de son ofuscament; en aquell instant en que ab més serena mirada lo sondejava, li pareixia trobarlo tan egoista com oblidadís y los recorts de sa primera jovenesa y las imatjes de la seua mare, d' en Felip y de l' ermita en que l' havia vist per última volta, li semblava véurelas pendre cos, per entremitj de las paraulas del doctor Valls, pera donar major forsa á sas argumentacions, pera ferli mellor compendre 'l no res de las afeccions de la terra...
¡Cóm lo temps, la tristesa y la soletat havian lograt transmudar lo seu cor! ¡Com li havian esmortuhit de mica en mica, l' amargura de las seuas decepcions!
— Miri, don Pau — feu la Montserrat, admirada interiorment de la evolució que aquella hora de conversa havia obrat en son esperit, — jo no sé si la soletat y la buydor en que visch, sino desgraciada, árida, estéril y trista al fí, tornaran demá ó un altre dia, á portarme al estat d' ánimo ab que avuy he vingut á trucar á la porta de sa casa. No ho sé... lo temps s' ha cuydat d' ensenyarme com sa llima va escarbotant y derruhint montanyas y asperesas, que á vint anys, jo hauria assegurat que jamay havian de rebaixarse ni d' un gra de pés, ni d' una línea d' alsada... Repeteixo que ja no fío en la estabilitat, ni en la ficsesa del meu criteri; pero las seuas paraulas m' han fet tornar la vista en-
