rera y m' apar que han asserenat lo meu esperit... que han calmat la meua exitació nerviosa... y estiga cert, que ab tot lo meu cor demanaré á Deu, que las grabi en mon enteniment perque no pugui oblidarlas may més...
— Farás molt bé en demanar avans que tot los aussilis de la divina gracia, ja que sens ella ni res som, ni res podém, pero es precís que després fassas alló de ajudat que t' ajudaré; que hi pósis quelcóm de la teua part; que á la pregaria hi uneixis lo teu esfors; que pensis que si 'l temps ha lograt ferte desapareixer la impressió de fets que han passat per tu mateixa, reflexionis ab quanta més facilitat se t' endurá las meuas paraulas, y com pera curar á un malalt es precís, no sols lo diagnóstich y recepta del metje, sino que 'l malalt prenga materialment la medecina, vaig á posarte en camí de que tu prengas en forma tangible lo que jo crech necessari per la curació de la teua enfermetat. ¿Quín dia som avuy?— preguntá don Pau girantse envers son calendari de paret. — Divendres. Donchs, dilluns á dos quarts de deu del matí, vina. La meua germana t' esperará per ensenyarte horitzons que no coneixes y necessitas; vias novas, per ahont, en lloch de divagacions sempre inútils, deurian esplayarse totas las donas que están en tas condicions; y després... si 't vols casar, te casas. Jo no desaconsello may l' estat del matrimoni instituhit per Deu en Sagrament, pero no aprobo que s' abrassi ab la absoluta creencia, de que es la
