— Tant malament com vulgui — respongué secament la dona, assentantse entre mitj de las senyoras y creuhant las mans sobre la falda.
— ¿Y aixó? ¿Qué hi ha de nou?
— Desde 'l dimecres que tinch lo noy al llit...
— ¡En Quimet! y donchs ¿qué té? ¿Qué no ha anat á cercar al metje?
— Lo divendres veyent que li havia donat sal de Madrit y que encara estava de la mateixa manera, vaig anar á cercar al metje de la Conferencia.
— Ben fet ¿Y qué li ha dit?
— Li va receptar una medicina, la prengué y 'l dissabte lo trobá més aliviat y me va dir que li fes caldo, y que li donés com més bó mellor. ¡Figuris quin caldo li puch donar jo! Vosté sab com estich de diners y del dolor reuma, que la major part dels dias me té ab'un crit etern, sens deixarme bellugar... La setmana passada, de tres pessetas que'm guanya'l noy, com que estigué malalt y no hi aná més que al principi, l' amo no me *n doná més que una... Jo ab los dias que m' he trobat menos malament, entre la setmana passada y aquesta, he guanyat cinch rals al safreig ¡y ab tot aixó compri quan menos pa!... ¡Y 'l procurador ha vingut avuy, dihent que l' amo no vol esperar un dia més! ¡que si no pago me treorá al carrer!... ¡Y jo casi voldria que ho fes! Si á la nit nos troban al mitj de la via, pot esser que 'ns recullin y 'ns portin á un lloch ó altre... Dech
