faré sense cap? Perqué d' aquí á que ab un altre ofici me las guanyi... ¿y 'l lloguer? ¿Y 'l pá, que se me 'n menjan un y mitj cada dia? ¡No hi ha remey, ha de fer com jo que estich plena de dolor y haig de rentar! Ell ha de seguir ab l' ofici ¡no hi ha més! y encara que 'l vegi que se 'm mor ¡jo, jo mateixa tinch que caragolarli 'l dogal!— esclamá la dona tornant ab major forsa á abandonarse al seu sentiment.
— Vaja ¡que Nostre Senyor, no vol que la gent se desesperi d' aquest modo! — feu la senyora Agulló bon tros afectada, passant carinyosament la má per la espatlla de la pobre. Demanin al Sagrat Cor de Jesús y á Sant Joseph que es lo protector dels pobres y tinga confiansa, que quan Deu tanca una porta, diu que María Santíssima n' obra una altra. Y ¡també la obrirá per vosté! Entretant digui al procurador, que una volta que tants dias s' ha esperat, que prenga paciencia fins á la setmana entrant, que nosaltres demanarém á la Conferencia que li pagui algún lloguer atrassat; y després se fará lo que 's puga per veure si 's pot alcansar per via del bon Almoyner d' aquestos senyors, que vosté diu que sab que fan tant be als pobres, que li donguin alguna coseta per ajudarli á pagar lo lloguer de la casa...
— ¡Ay, si Deu ho volia! ¡Si María Santíssima me fes aquesta gracia! ¡Lo lloguer! ¡Lo lloguer que es lo que mata als pobres!— esclamá la dona plena d' alegria ab aquell raig d' esperansa.
