á la senyora Casabó — de lo molt que várem riure l' any passat per Sant Joaquím? Perque, la veritat, donya Francisqueta es senzillota com ella sola y un colp llansada á explicar interioritats!..
— ¡Oh, la mamá es deliciosa! ¡deliciosa! — feu lo jove Constantí, desde l' altra part del rotllo. — L' any passat en l' anada á Sant Andreu, me 'n digué, que n' hi hauria hagut per un saynete que ¡ni fet per en Serafí Pitarra!
— ¡Nos ho ha de contar! ¡No se 'ns escapa pas! ¡Nos ho ha de contar! — exclamá ab verdadera fruició donya Fermina Puigbernat, fent lloch en la seua otomana al jove Constantí qui, acceptant lo siti que li oferian comensá á mitja veu, entre rialla y rialleta, animada conversa ab una part del auditori que, per no perdren paraula, corregué las cadiras pera apinyarse entorn del narrador, en tant que á l' altre extrém, al que no arribavan las paraulas ditas en veu baixa, s' entaulava lo següent diálech entre la viuda Calcell y 'l rich hereu de Figueras, en Rafel Casagrau.
— ¿Vol dir, vol dir, que vosté no hi ha anat á la excursió d' aquesta tarde, ananthi la Clarita?. Ho sento: aixís nos hauria esplicat lo nou trajo que ha tret avuy aquest atildat figurí de Paris. Perque, aixó sí; no se li pot negar, que es un figurí dit y fet ¡Vaja! ¡vaja! ¡casi massa, per una senyora casada y mare de familia!
