Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per casa y faré que la noya la toqui pera que vosté puga apreciar lo difícil y hermosa que és... ¡Si no comprench com no s' equivoca un milió de vegadas ab aquest burgit, capás de fer perdre al mateix Rubinstein!. Lo que sento, es que 'l piano que tenim aquí es molt poca cosa... Un piano de torre ¿sap? Pero, vosté ja se'n fara cárrech, y de tots modos, si á Barcelona nos fá l' obsequi de visitarnos, li podrá sentir en lo piano de casa,...un magnífich Erard, que 'ns costá cinch cents duros. ¡Allí sí que aquesta fantasía hi fa un preciosíssim efecte! Allí sí que hi lluheixen las dificultats vensudas, l' agilitat de dits, y encara que me está mal dirhó, la brillantor y colorit de la execució...

Moltas voltas, mentres la bona senyora ponderava, ab son disculpable amor de mare l' habilitat de la seua filla, en lo rotllo del costat, alguna caritativa amiga deya a mitja veu:

— No entench com donya Narcisa, no coneix que la seua noya logrará fernos apendre aquesta pessa de memoria! Fa cinch anys que vením á Larrua, y ¡cinch anys que li sento tocar la mateixa fantasia! La podria executar mellor que en Litz y á fé ¡que bon tros se 'n falta! ¡Deu me 'n reguart d' haver fet apendre de piano á las meuas fillas... Crech que per una senyora de sa casa tot li es més convenient que apendre de música... ¿No es del meu parer Jaymito?

En Jaymito, que casi arribava á una talla