Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/69

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

felicitat sense diners y que aquesta alimentava ó disminuhia, segons lo capital baixava ó pujava y que si aquesta regia era comú a tothom, era principalíssima en lo matrimoni, en lo qual segons sas teorias, s' hi constituhia árbitra y sobirana. Y com en Bach, sentia fins al fanatisme lo convenciment de lo que deya, parlant d' aquesta materia, se tornava persuassiu y elocuent y'n treya exemples y conclusions contundents, que, ditas ab son apassionament per la cosa y ab sa autoritat y amor de pare, penetraven com acte de fé en los joves cors de sas tendras fillas, com ja avans havian penetrat en lo del seu fill.

En aquest estat estavan las cosas, quan trobém á en Félix Arenas emprenent al costat de l'Adela lo caminet que debia portarlos á la riera de Larrua.

Mesos y mesos havia passat l' enamorat donzell, esperant la felicitat que en aquell instant assaboria. Al fí podia parlar ab sa estimada, de ell á ella, sens que orellas indiscretas poguessen escoltar lo devassall de cosas y cosas, de ideas y projectes, que durant tant temps, de dia entre 'l fatich del negoci y de nit en la quietut de sa cambra, havia anat apilotant en son cervell, afegintnhi de novas, cada volta que las repassava en sa memoria, ó que algún aconteixement li pareixia que li obria una esperansa ó una decepció: mes ¡ay! ara que s' hi trobava, ara que las hi podia dir, sentia que totas al plegat, bullian dins de sa pensa y, empe-