— No hi ha que ferse il·lusions filla; jo tinch la mateixa malaltia que matá á la teua mare, que jovenets se 'n endugué á los dos altres germans meus... que los darrers anys de la vida de la teua pobre avia, m' obligá á deixarla sola en sa vellesa, pera portar pels mars aquesta feble naturalesa meua, que no ha pogut enrobustirse may... Puch viure dos anys, quatre, potser arrivi á sís ó set... pero l' enemich lo porto á dins y ab més motius que 'ls que están sans, tinch d' estar ab la llántia encesa com las donzellas de que 'ns parlan las sagradas escripturas... ¡Vaja, no posis aquesta cara tan fosca! Si no vull entristirte... ¡Al contrari! Vull parlarta d' una gran mercé que Deu te vol fer... Res, lo que jo 't deya, que Nostre Senyor nos estima molt més de lo que nosaltres ab lo nostre pobre enteniment podém compendre; y vetaquí que quan jo tant m' amohinava pensant ab la soletat en que quedarías lo jorn que jo 't faltés, la Providencia ha volgut que vingués á Larrua un ricatxo d' América, una mena de nabab que tothom se disputa... Mira; fá deu dias que jo ni sabia que fos al poble, pero apenas m' he volgut enterar, prou me n' han contat de cosas... ¡Més ne sabessen!... Donchs es lo cas que aquest senyor, que diuhen que es molt bona persona y no sols la gent d' aquí; jo no t' he volgut parlar que no sapigués lo terreno que trepitjo... Quan t'he cridat acabava de rebre aquesta carta del rec-
