Pàgina:La butifarra de la llibertat (1864).djvu/13

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Alli ahont hi habia un moro, allí ta punta

ab anhelo mortal 's dirigia;
¡cuand mes yo penso ab lo que allí faria
mes lo furor de la venjansa 'm munta!
Ya 't tinch entre mas mans, la furia santa
t'hi deu portar sens dupte, de Mahoma;
't tinch entre mas mans y no t'espanta!
no t' espantas de mi insensat!... Pues toma.
Pega una caixalada y despres de una pausa diu.)
Ya es mes petit, ab aqueix tros que queda
no 's podria senyá ya 'l general,:
y per los meus budells l'altre s'enreda
fins que passi d'allá al vasi imperial.
¡Ah! si lo goig ab que mon cor esclata
pogués volar al campament cristiá!
Si Echagüe sapigués semblant brabata,
cridaba de furor hasta espantá.
¡Qui li habia de dir cuand sel mamaba
assentat á la falda de sa mara
y habent menjat carmelos, hi llepaba
lo sucre que enganxat hi habia encara!
¡Qui li habia de dir que fora un dia
lo pasto de la meba dentellada!...
Perque vejis com es y com seria
aquí va Echagüe un altre caxalada!...
Perdona, Alá, si al holocausto 't robo
aqueix dit, es mon furor tant just
y ma ira tal, senyor, que cuasi trobo
que la carn d'espanyol te molt bon gust.
Pausa.) Ara si que n'hia poch: ma furia humana
ya s' calma ab la dulsor de la venjansa,
mes com que es hora de brenar, tinch gana
y ni per aquet tros queda esperansa.
Despedeixte del mon, petit bossí
que part del dit de una má has format;
despedeixte del mon. Y com? Axis!
S'acaba la butifarra ab una caixalada y queda no mes que ab lo fil á la má.)
Ya no hia mes que 'l fil, ya estich venjat.
Ya estich venjat! Venjansa tan entera
'm deixa al paladá tal empalago
que si aixó va seguint d'eixa manera
al passar pel rebost vuy beure un trago.
Gracias Mahoma, de cristiá un dit era!
sa antigua fatxa 't pot servir de norma;
si ta omnipoteneia es tant verdadera
fes que ara preguia sa passada forma.
Y per matar la idea ab que 'm molesto
de lo terrible que es la meba historia.
en habentho pahit dexaré 'l resto
á sobre ton sepulcre, per memoria.



ESCENA IX.
L'Emperador y Muley.


Mu. Lo moro que ha acompanyat
als presoners espanyols,
per llegirla vos tant sols
eixa carta me ha donat.

(Li dona, l'Emperador la llegeix y després diu ab horror.)

Em. ¿Que llegeijo? trist de mi!
No pot ser, es un deliri;
si fos cert ¡oh! cruel martiri!
no voldrá Alá aixó de mí!!
Mu. La nova de aqueix paper
es acás molt trista nova?
Em. ¡Si es cert lo que en ell se troba
mes trista ya no pot ser!
Mu. Digueume lo que's estat,
vos veix motxo y m'entristeixo.
Em. ¡Muley, cuant me panedeixo
no haberme ab tú aconsellat!
Mu. Es cosa d'aquells tres maulas
ó un engany d'aquell gandul?
Em. Ya se que tú tens 'l cul
pelat d'anar per las aulas.
Ya se que si cuand tú 'm deyas
no 'ls salveu, t'hagués cregut,
molt milló haguera sigut
pues pel meu be sols ho feyas;
pero tú no ignorarás
que tothom te una hora tonta!
Mu. Senyor espliqueuvos prompta.
Em. Escóltam que vaix al cas:
¿'T recordas de l'audiencia
que hi tingut ab lo espanyol?
Mu. Si senyor.
Em. (No podent.) ¡Ay! pren pasiencia...
m' ofega lo desconsol!
Mu. Y ha sigut en moment tal
cuand lo pillo hos enganyaba?