Pàgina:La butifarra de la llibertat (1864).djvu/13

Alli ahont hi habia un moro, allí ta punta ab anhelo mortal 's dirigia; ¡cuand mes yo penso ab lo que allí faria mes lo furor de la venjansa 'm munta! Ya 't tinch entre mas mans, la furia santa t'hi deu portar sens dupte, de Mahoma; 't tinch entre mas mans y no t'espanta! no t' espantas de mi insensat!... Pues toma. Pega una caixalada y despres de una pausa diu.) Ya es mes petit, ab aqueix tros que queda no 's podria senyá ya 'l general,: y per los meus budells l'altre s'enreda fins que passi d'allá al vasi imperial. ¡Ah! si lo goig ab que mon cor esclata pogués volar al campament cristiá! Si Echagüe sapigués semblant brabata, cridaba de furor hasta espantá. ¡Qui li habia de dir cuand sel mamaba assentat á la falda de sa mara y habent menjat carmelos, hi llepaba lo sucre que enganxat hi habia encara! ¡Qui li habia de dir que fora un dia lo pasto de la meba dentellada!... Perque vejis com es y com seria aquí va Echagüe un altre caxalada!... Perdona, Alá, si al holocausto 't robo aqueix dit, es mon furor tant just y ma ira tal, senyor, que cuasi trobo que la carn d'espanyol te molt bon gust. Pausa.) Ara si que n'hia poch: ma furia humana ya s' calma ab la dulsor de la venjansa, mes com que es hora de brenar, tinch gana y ni per aquet tros queda esperansa. Despedeixte del mon, petit bossí que part del dit de una má has format; despedeixte del mon. Y com? Axis! S'acaba la butifarra ab una caixalada y queda no mes que ab lo fil á la má.) Ya no hia mes que 'l fil, ya estich venjat. Ya estich venjat! Venjansa tan entera 'm deixa al paladá tal empalago que si aixó va seguint d'eixa manera al passar pel rebost vuy beure un trago. Gracias Mahoma, de cristiá un dit era! sa antigua fatxa 't pot servir de norma; si ta omnipoteneia es tant verdadera fes que ara preguia sa passada forma. Y per matar la idea ab que 'm molesto de lo terrible que es la meba historia. en habentho pahit dexaré 'l resto á sobre ton sepulcre, per memoria.

ESCENA IX.

L'Emperador y Muley.

Mu.	Lo moro que ha acompanyat als presoners espanyols, per llegirla vos tant sols eixa carta me ha donat.

(Li dona, l'Emperador la llegeix y després diu ab horror.)

Em.	¿Que llegeijo? trist de mi! No pot ser, es un deliri; si fos cert ¡oh! cruel martiri! no voldrá Alá aixó de mí!!

Mu.	La nova de aqueix paper es acás molt trista nova?

Em.	¡Si es cert lo que en ell se troba mes trista ya no pot ser!

Mu.	Digueume lo que's estat, vos veix motxo y m'entristeixo.

Em.	¡Muley, cuant me panedeixo no haberme ab tú aconsellat!

Mu.	Es cosa d'aquells tres maulas ó un engany d'aquell gandul?

Em.	Ya se que tú tens 'l cul pelat d'anar per las aulas. Ya se que si cuand tú 'm deyas no 'ls salveu, t'hagués cregut, molt milló haguera sigut pues pel meu be sols ho feyas; pero tú no ignorarás que tothom te una hora tonta!

Mu.	Senyor espliqueuvos prompta.

Em.	Escóltam que vaix al cas: ¿'T recordas de l'audiencia que hi tingut ab lo espanyol?

Mu.	Si senyor.

Em.	(No podent.) ¡Ay! pren pasiencia... m' ofega lo desconsol!

Mu.	Y ha sigut en moment tal cuand lo pillo hos enganyaba?