més que pare i mare, aquell a qui confio l meu destí. Ho vui gosar tot per conseguir-lo i per posseir una ànima immortal. Mentre les meves germanes dancen en el castell del meu pare, aniré a trobar la bruixa de la mar, davant la qual he tremolat d'espant fins avui. Potser ella podrà aconsellar-me i ajudar-me.
Dient això va sortir del jardí i va anar a la caverna brugidosa, al fons de la qual vivia la bruixa. Mai avia pres aquell camí. No y avia allà, ni flors ni algues: no y avia més que sorra fina que s'extenia fins a la caverna on l'aigua feia remolins escumejants com la que passa sota una roda de molí. Va atravessar aquests remolins per arribar on vivia la bruixa. La seva casa era al mig d'una extranya forest. Els arbres i les mates eren polips, meitat animals, meitat plantes; aurieu dit que eren caps que creixien a la terra; però les branques semblaven llargs braços llefiscosos. La princesa va aturar-se espantada davant la casa de la bruixa. El seu cor bategava violentment: amb un xic més auria fugit. Però va pensar en el princep, i en l'ànima
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/24
Aquesta pàgina ha estat revisada.
