Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Després d'això varen dançar les esclaves al sò de la musica més deliciosa. Llavors la sirena va aixecar els seus ermosos braços blancs, va dreçar-se sobre la punta d'un peu, i, fregant el sòl, va posar-se a dançar tant joliuament, que no avien mai vist res semblant. A cada moviment la seva bellesa 's feia més valer i els seus ulls parlaven al cor més que l cant de les esclaves.
 Tot-om estava encantat, sobre tot el princep, que la nomenava la seva noia trobada. Però anava dançant encara que cada vegada que tocava la terra li semblava caminar sobre rostoll. El princep li va dir que s quedaria amb ell, i va obtenir el permís de dormir davant de la seva porta sobre un coixí de vellut. Va fer-li fer vestits d'ome, per a que pogués acompanyar-lo a cavall. Així varen passejar-se a través de les forestes oloroses on les verdes branques els acariciaven l'espatlla, mentre ls ocells cantaven en el fullatge. Va pujar amb el princep les altes montanyes; i quan els seus peus eren tant sagnosos que ls altres se n'adonaven, somreia i continuava muntant amb el princep fins que veien els nuvols