Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/36

los un senyal amb les mans i va voler explicar-los que era ditxosa; però al moment el gat-de-mar va aparèixer, i les germanes varen submergir-se sota l'aigua. El jove va creure que no era altra cosa que l'escuma de les onades. L'endemà al matí, el navili arribava al port de la gran ciutat del país veí. Totes les campanes tocaven; els soldats feien la parada, amb les banderes desplegades i les baionetes al canó del fusell. Cada dia va aver-hi noves festes. Els balls i les reunions se succeïen, però la princesa encara no y era. Deien que era lluny, en un temple on s'instruïa de totes les reials virtuts. A la fi va arribar. La sirena estava tota encuriosida de veure la beutat tant celebrada. Va aver de reconeixe-u: mai avia vist persona tant amable. Tenia la pell tendra i fina, i darrera les celles, llargues i negres, els ulls d'un blau fosc que resplendien.
— Eres tu! — va cridar el princep. — Eres tu que 'm vas salvar quan estava desmaiat sobre la platja? I va estrènyer la seva estimada en els seus braços.
— Que soc ditxós! — va dir a la sirena; — La més gran felicitat que podia somiar