Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


m'ha sigut concedida. Tu te n'alegraras amb mi, tu, la millor de les meves amigues!
 La princesa de la mar va besar la mà del princep, però va sentir rompre-s el seu cor. El dia del casament seria morta i canviada en escuma de la mar.
 Totes les campanes varen repicar joiosament. Els eralts passaven pels carrers publicant el casament. Sobre tots els altars cremaven olis olorosos en precioses llanties d'argent. Els clergues feien balancejar els encencers. Els dos nuvis, amb les mans agafades, varen rebre la benedicció del bisbe. La petita sirena, vestida de seda i or, portava la cua de la princesa. Però no sentia la musica magnifica, ni va veure res de la cerimonia santa. Pensava en la seva nit de mort i en tot allò que perdia en el món.
 La nit mateixa els dos esposos varen anar a bord del navili. Els canons tiraven; les banderes flotaven. Al mig del bastiment estava posada la tenda reial ornada d'or i de porpra. Era allà que ls dos esposos avien de passar la nit silenciosa.
 El vent va inflar les veles, i el navili va lliscar sobre la mar transparenta.