obertes, i els peixos entraven tot nedant, així com les orenetes entren a dins de les nostres cases quan les finestres són obertes. Anaven vora les princesetes, que ·ls acariciaven.
Davant del castell hi avia un gran jardí amb arbres d'un roig de foc i d'un blau fosc. Uns fruits brillaven com l'or, i les seves flors com brases, mentres les llurs tiges se balancejaven incessantment. El sòl de terra era de la sorra més fina, però blava com la flama del sofre que crema. Una meravellosa llum blavosa aclaria·l conjunt. Un om podia creure-s més aviat al mig dels aires, amb el cel a sobre i a sota, més que no pas al fons de la mar. Quan el vent era tranquil podia percebre-s el sól, que brillava com una flor de porpra, el calzer de la qual agués espandit onades de llum.
Cada una de les princeses tenia un jardinet on podia collir i plantar al seu arbitre. Les unes donaven al seu trocet de terra la forma d'una balena. D'altres preferien representar una sirena. La més jove ·y avia fet un cercle semblant al sól i no ·y plantava sinó flors roges com el seu esclat.
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/4
Aquesta pàgina ha estat validada.
