Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/6

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 6 —

Lluis  ¡Oh, qui sab!
Nuri ¿No coneix vostè mateix

que vostè no s'ho mereix?
Vaja, tregui-s'ho del cap. (Pausa.)
Doncs ja que té tanta por,
digui, ja seré callada...
¿Ja'n té alguna de triada,
per a estimar-la de cor?

Lluis Ja veurà...
Nuri  ¡Còm, se n'amaga!

¿Què potser jo la conec?

Lluis Conèixer-la, sí... (¡ja ho crec!)
Nuri (Veiam si desfem la vaga.)

¡Mira, mira!... ¿Ja la té?
¿Es baixa, o bé bona mossa?
¿Potsê és morena o bé rossa?

Lluis No, no... Es com ara vostè.
Nuri Doncs, home, deixi's d'historia,

va i li diu, sense reparo.

Lluis Té raó... (Ara'm declaro.) (Decidit.)

Nuri!

Nuri  Què? (Amb ansietat.)
Lluis  ¡Quina memoria! (Avergonyit.)

No sé que li anaba a dî.
(Ai, senyô, i que soc gallina.)

Nuri Si la Nuri ho endevina,

¿li dirà vritat? (Amb picardia.)

Lluis  ¡Sí, sí!...
Nuri Doncs, miri, jo apostaria

que vostè anaba a ensajar-se
del modo de declarar-se.

Lluis No era això; també ho diría...

M'ha fugit, i no sé còm. (Pausa.)
¡Ha volat!

Nuri  Oh! ¿Li ha volat?
Lluis Sí; no sé que m'ha passat.
Nuri Li ha volat com un colom.

Per si ço que anaba a dir
necessita reflecció
vaig a dar-li l'ocasió
perque ho puga retenir.
Quan torni, ja m'ho dirà.
¡Quina memoria més mala!
M'arribo fins a la sala
que haig de veurer la mamà. (Se'n và.)