entre'ls dits d'un bordegás, reb sobtadament lo salvador esplay de la volada. ¡Pobresa!... ¡Pobresa!... ¿Y era aquèst lo gran motiu qu'enderrocava'l castell de las sevas il-lusións, y que, ab terquedat digna de mellor causa, lo seu germá s'havía empenyat en callar?...
Fou tan viva la satisfacció de la Antonieta y ab tan entussiasta eloqüencia expressá'l concepte que aquest punt li mereixía, que la viuda Batlle, pensant que tal vegada li fora de més profit anar dret al cas, digué, esforsantse en dolcificar lo tó de sa veu:
— Com ets una noya de reflexió y qu'estimas al teu germá, penso que la seva sort l'has de pendre com á teva y, per lo tant, ferhi de ta part tot lo que pugas pera que no li fugi de las mans... y com encara que la meva Florentina podía haverse casat cent vegadas, ab personas de molta més upa que'n Pep, que tot just ara comensa á treure fabas d'olla, per lo molt enamorat que l'ha vist, se resigna á casarse ab ell... y jo, com á la fí es un fill del meu germá y bon minyó y treballador... y com me penso que li sabrá agrahir lo que ella fa... y els diners de la meva noya més me'ls estimo per ell que per un altre, y...
— ¿Y vol fer lo favor de dirme — exclamá la Antonieta, desitjosa d'interrompre aquell seguici de vanitosas ximplesas — qué hi té que veure tot aixó ab lo meu casament?
— ¿Qué hi té que veure?... — repetí exaltantse la senyora Madrona — donchs net y
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/131
Aquesta pàgina ha estat validada.
