Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/158

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tirse, hi ha vegadas que talment sembla en Villahermosa quan fa de Diego á La flor de un día... Jo no ho sé si ne estava enamorada, pero es lo cert que quan algun jove me obsequiava, sens donarmen compte, se'm acudía'l pensament que en Pepe era més guapo que ells... Y quan vaig sapiguer que, á pesar de veure que jo no'n feya cas, y que bromejava ab tothom, ell no havía deixat may d'estimarme, per més que no tingués cap esperansa d'ésser correspost, no m'hi vaig pensar gens á dirli que sí... perque á mi sempre m'havía fet molta ilusió d'esser estimada d'aquest modo...
 Las tandas de visitadoras s'anaren succehint unas á altres, tot repetintse ab lo mateix motiu parescudas esplicacións, fins que á prop de las nou, ja fora la concurrencia, y quan la senyora Madrona y la seva filla, se preparavan pera menjar las postres del sopar, en Corominas entrá en lo menjador. Lo germá de la Antonieta havía sofert una visible transformació, aixís en lo vestir, com en lo bigoti y pentinat, en lo que s'hi notava un cuydado que contrastava ab son habitual descuyt d'abans. Al entrar, saludá á la viuda Batlle ab un copet á la esquena, y tot seguit aná á pendre lloch al costat de la seva promesa.
 — ¡Qué tart que has vingut! — feu aquésta, mirant lo rellotge penjat á la paret.
 Pues, mira; no he fet més que plegar de dalt, sopar ab una esgarrapada y arreglarme pera venir; ¡Cóm que tu t'empenyas en