Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/160

no saben ahont cáures morts! — Y ab desitg de cambiar de conversa, afegí. — ¡Valdría més que contesses á n'en Pep, las noticias que havém sapigut de la nova fabricanta... Lo que'ns ha esplicat avuy la senyora Marieta; la que está al primer pis...
— ¡Ay! sí, de la teva germana — confirmá desdenyosament la Florentina. — Res, que diu, que ja te criada... Es á dir ¡criada! una mosseta de dotze ó tretze anys que li fa l'escarrás... Peró, de tots modos, val més aixís que no pas avergonyirnos, anantsen á comprar ella mateixa, com ho ha fet fins ara y...
— ¡Vaja! ¡que ab tres mesos, be han adelantat prou! — va interrompre la senyora Madrona, sempre amatenta al lucro del negoci. — ¡Oy! que diu que treballan de valent... ¡Veyám, si encara't pendrán la feyna!...
— ¡Aixó, sí que fora estrany! — saltá ab sequedat en Corominas — perque ells fan mocadors de pita y jo fa molt temps que'ls hi deixat... ¡En fí, no hi ha perque ocuparsen! — afegí ab ayre manifest de que tampoch li plahía la nova orientació que s'havía donat á aquells enrahonaments.
— ¡Oh! ja veurás; aquestas noticias sempre son una satisfacció per la familia!... per aixó t'ho hem dit... — insistí irónicament la Florentina.
— Pues, mira, — feu en Corominas desitjós d'acabar ab aquellas fibladetas, que s'encalsavan l'una al derrera de la altre — m'estimo molt més que'm parlis de cosas relativas al