Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/207

fer lo que fan los altres! ¡Ditxosos d'ells!... Se trobessen tan malament com jo!...
Aquesta alusió á sa poca salut, desarmá á n'en Corominas, que atantsantse á la seva dóna, y donantli un copet á la espatlla, li digué ab tó conciliador:
— Míra: per allá dins he sentit unas olors salmonescas, que diuhen «¡menjam!» potser sentintles tú, te vindrá gana, y quan no, me farás companyía á mí, que no es gayre distret que tenint dóna y fills, la una perque está delicada, y'ls altres perque la moda ho mana aixís, jo'm tinga d'estar tot sol á taula...
La Florentina s'aixecá ab marcada displicencia, y, deixant lo llibre demunt del replá del moble, exclamá, plegant sas bonicas mans carregadas de valiosos anells de totas menas:
— ¡Es molt que jo no pugui tenir ni un moment de descans, ni una hora de sossego pera fer lo meu gust, pera l'esplay del meu esperit!... ¡Sempre criticada, aborrida, atormentada!... Si ja he arribat al cas ¡que fins pera alimentarme'm tiranisan!... No crech que hi hagi al món una dóna més desgraciada que jo!
En Corominas s'envermelli fins al blanch dels ulls y, donant sortida á alguna cosa que tal volta desde feya molt temps la portava guardada en un recó del cor, digué, agafant á la seva dóna per la má:
— ¡Ja t'ho he sentit á dir massa vegadas aixó de que ets desgraciada! Y com jo no ho sé veu-