Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/208

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


re per cap cantó, vull que me las espliquis per pessas menudas aquestas desgracias tevas!
 — ¡Ay! ¡Ay! ¡que'm fas mal!... ¡Per res! ¡Per res! — cridá la Florentina desfentse de las mans del seu marit, pera deixarse caure altra volta á la butaca.
 En Corominas la seguí; y, agafant una cadira ausiliar de canya daurada que cruixí entre'ls seus dits, la plantá ab un colp sech al costat d'ella y, assentantshi ab visible exaltació, esclamá:
 — Ja feya temps que la buscava y la evitava jo aquesta conversa; peró ja que t'hi empenyas, ja que després dels sacrificis de tota mena que jo he fet per tu, me crucificas á cada moment, queixante de penas y desgracias, vull que me las diguis d'una vegada: que'm contis ¿qué es lo que't fa desgraciada?... Te posares al cap que m'havía de vendre una fábrica que era dels meus pares, que jo l'havía engrandida y posada á l'altura de las primeras de Barcelona y que per lo tant me l'estimava y m'hi trobava bé en ella, y me la vaig vendre; vas voler una casa y una torra sumptuosa y las has tingudas; has volgut viure ab un tren que sembla comedia, y jo pera evitar queixas y discussions y enfados, t'he deixat fet lo que t'ha donat la gana; has volgut viatjar y has viatjat; has volgut joyas y vestits y pells blondas y te las has compradas... vols fer lo favor de dirme ¿ahont es aquesta dona tan desgraciada; que tan sovint te posas á la boca?