Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/58

anterior; y, enfondint en sa conciencia, tan serena fins á aquell instant, se sentí com torbada per un munt de pensaments que, per lo nous en ella, no acabava d'atinar en quina forma podría precisarlos ab tota claretat en la seva confessió. «Ja ho havía pensat prou en parlar al seu confés d'aquellas tonterías que, al fi, ella estava ben certa de que no eran pecat?... Peró, la veritat era que, á pesar de no serho, la distreyan y la duyan un bon xich desassossegada... ¿Donchs perqué anguniarse més? Desde que'ls seus pares eran morts, ¡quánts y quánts bons concells no li debía ella á aquell expert timoner que, tancat dins de aquell mena de nau de fusta, durant tantas y tantas horas, sentía batre pels forat de las febles reixetas, las onas de las flaquesas y passions humanas!»
La noya Corominas no s'hi pensá més; y, tan prompte quedá'l lloch buyt, s'agenollá resolta á esplicar las ansietats que tant la inquietavan; mes succehí que, malgrat los seus propósits d'espansiva claretat en sa confessió, se concretá á acusarse d'una mena d'ideas que la pertorbavan, fins al punt de que, quan resava, las oracións li sortían ab una tibiesa y distracció com may en la seva vida tenía esment d' haverli succehit.
Lo sacerdot, que ja d'anys la confessava, no tenint materia de major gravetat, ni concurrencia que l'apressés, s'esforsá en esplicarli com l'Esperit del mal sol posar tot lo seu em-