Pàgina:La guerra civil (1867).djvu/15

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 

mès ¡ay! que prop, ja mès á prop ressona
lo trot terrible dels dos cents caballs.
Sabre en má, las pistolas nos apuntan;
xiulan las balas...! vidas van trencant!...
¡terrible instant! la sang pels ulls regala;
caballs y caballers rodan plegats;
s' alsa l' bras y s' enfònza y la mort dòna...
no s' mira; no hi ha temps; ¡á destrossar!
¡Dèu mèu! ¡Dèu mèu! ¡Senyor, nons sabandònis!
¡Cuánd, oh guerra, impossible tú serás!
¡Espanya, patria mèva, patria mèva!
¡cuánd tos fills de matarse deixarán!
¡cuánd, en lloch de enemíchs, Senyò' en ma patria
sols espanyols hi haurá, tan sols germans!
 (Pausa.)
No t' moguis d' aquí; entrarè
á ne l' cuarto del malalt
que vull posarme d' acord
per si avuy pot escapar.
A fi hém de portar esta obra
que hém emprés de caritat.
Si tornaba aquí en Pepet...

Car. ¿Ha vingut?
Ant.  Y tornará.
Car. ¿N' está cert?
Ant.

 N' estich segur.
(ap.) ¡Com pateix!

Car. ¿Qué l' ha portat?
Ant.

Com ja sabs que es miliciano
y jo soch lo capitá...
Cuan vingui, si soch á dins,
á la porta trucarás.
Mès sortirè tot seguít;
no hi haurá necesitat.
 (Se 'n va per la dreta.)