era un ideal de assimilació a la llengua y la cultura castellanes que arribaven a Catalunya ab l'esclat esplendorós, ab la auriola gloriosa, ab els prestigis irresistibles de la augusta, sacra, cesàrea y católica magestat de la corona. Quan en 1714 va caure l'últim baluart de les liibertats polítiques, ja la intelectualitat catalana havía adoptat el castellà per llengua vulgar de la cultura, corm més tart havía de adoptarse en tots els actes de la vida pública, com mes tart havía de convertirse en única llengua escrita de la nostra terra.
Pobra, sense acció política, sense cultura propia, sotmesa al govern, a la llengua, a la direcció social d'un altre poble, Catalunya va perdre la noció de la propia personalitat, va devenir provincia. Ánimes escullides varen conservar tot temps el recort del passat y mantenir la protesta passiva contra'l present pero passaven silencioses isolades y, al capdevall fins en aquets esperits clarividents va esborrarse la consciencia reflexiva de la colectivitat, restant no més, s ab accentuació especial, el mateix sentir inconscient de la massa.
La tardor havía acabat, l'hivern progectava la seva ombra sobre la terra catalana.
Però no van ab simetría les transforma-
Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat validada.
